El dia 7 d’octubre de 2017, al monestir de
Santa Maria de Lillet, el Centre d’Estudis Lillet va recrear la figura del
Comte Arnau, heroi llegendari de les contrades pirinenques.
L’acte s’inicià amb el recitat de fragments
del poema del Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra pel rapsoda Toni Gol. En
concret varen ser tres, el rapte d’Adalais, la temptació i la mort del Comte
Arnau.
Tot seguit es procedí a representar la
llegenda del Comte Arnau. L’origen del mite es creu que rau en la cançó popular
d’Arnau, personatge de creació popular, no pas històric. En la cançó l’ànima en
pena del comte s’apareix a la seva vídua, amb qui entaula un estrany llenguatge
en què l’ànima condemnada fa un repàs als temes de la seva vida en comú al
temps que expressa les seves lamentacions pels greus perjudicis que va causar
mentre era viu. Si l’origen del mite es troba en la cançó, posteriorment s’ha
anat enriquint amb la incrustació d’altres llegendes locals, que inicialment
contaven amb altres herois que han estat substituïts pel comte. Igualment, en
el món literari, diversos autors han recreat la seva figura, afegint encara més
complexitat al mite.
En conjunt la història del comte Arnau resulta
una successió inconnexa d’elements extrets dels diferents indrets on encara es
manté viva la llegenda (Gombrèn, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Alt
Berguedà...) sense una línia raonada i sense una mínima cohesió que es
tradueixi en un relat coherent i en una narració amb plantejament, nus i
desenllaç.
A manca de l’esmentat relat coherent, hem
optat per reescriure aquesta llegenda , tenint en compte els trets comuns que
apareixen allà on s’ha recollit la cançó, trets que recull la balada: ànima en
pena, conversa amb la vídua, interès per les filles i mossos, el foc i la trepa
que acompanya el comte i que el volta per tot el cos, les soldades mal pagades,
l’entorn nocturn de l’aparició i el cavall que reclama el comte i que suggereix
una cavalcada infernal . (Els dos darrers paràgrafs basats en Josep Romeu i
Figueres: El Comte Arnau a Gombrèn,
Mataplana i Montgrony). Altres mites que han contribuït a engrandir la
llegenda són el mite del Mal Caçador, les monges pecadores de Sant Joan de les
Abadesses, i els entorns geogràfics de Gombrèn, Ripoll, Castell dels Mataplana
i Sant Joan de les Abadesses, que semblen el nucli on va néixer la cançó.
El relat de la llegenda tal com es va
representar el podeu trobar en aquest blog en l’entrada documents.